Doncs a mi m’agrada Suïssa…

Sí sí… a mi m’agrada Suïssa. A propòsit de l’última campanya del PP “d’amor” a Catalunya, i de que ara fins i tot Déu i sa mare s’han posat a respondre “doncs a mi m’agrada això”, “ah sí? Doncs a mi m’agrada això altre”, o “doncs a mi m’agrada allò de més enllà”… jo no podia ser menys.

 

A propòsit també d’allò que diuen que “el nacionalisme es cura viatjant”… home (o dona!), no he viatjat tant com m’agradaria però és veritat: cada vegada que he viatjat, si per alguna d’aquelles casualitats restava a dintre meu alguna espurna de nacionalisme espanyol per allà amagada (diga-li nacionalisme espanyol o diga-li… síndrome d’Estocolm), aquesta ha desaparegut de cop.

   

Efectivament, m’agrada Suïssa. I per què m’agrada Suïssa? Per exemple perquè m’agrada la muntanya i Suïssa és un país muntanyós. Per exemple pel seu sentit de la democràcia o del medi ambient. Per exemple perquè com a bon aficionat al món del ferrocarril que sóc, Suïssa és senzillament el país en el qual s’haurà d’emmirallar Catalunya quan siguem independents i puguem decidir com fem i desfem amb les nostres pròpies infraestructures; perquè tenen tot el país vertebrat amb freqüències mínimament decents i puntuals. I perquè a mode de friquisme, em faria gracia viatjar en el Jungfraubahn (tren cremallera del Jungfrau que compta amb l’estació de tren més elevada de tot Europa, Jungfraujoch, al seu cim) o en Pilatusbahn (el tren cremallera del Pilatus, que és la línia de cremallera amb més inclinació de tot el món).

  

  

També m’agrada Suïssa perquè el meu grup preferit és Queen. I per a Queen, Suïssa és la seva segona casa, fins al punt de que hi tenen el cèlebre estudi de gravació de la seva propietat Mountain Studios, a on des de primers dels anys 80 hi han gravat gairebé tots els seus discos (alternant-se amb els Metropolis Studios de Londres). També perquè si hi ha un lloc a on m’agradaria peregrinar, és al monument dedicat a Freddie Mercury de Montreaux davant del llac, que és el mateix que il·lustra la portada del “Made in heaven”.

   

I canviant de país… també sóc molt aficionat a la història del Titanic. Per això també m’agradaria anar-me’n a Anglaterra (en tren, per descomptat). No tinc clar en quin ordre ho faria, però me n’aniria a Alnwick. Coneixes Alnwick? No? Doncs jo tampoc la coneixia, però resulta que en aquesta localitat s’hi troba l’Hotel Swan, que té la peculiaritat d’incorporar com a part del seu mobiliari un dels pocs vestigis que s’han conservat del RMS Olympic, germà gran del Titanic i únic dels tres vaixells que no es va arribar a enfonsar, després que fos desballestat a l’any 1937; concretament l’escala tant característica d’aquest vaixell (com ho va ser també del Titanic) i el saló de primera classe del mític vaixell ara reconvertit en l’Olympic Suite en aquest hotel.

    

També m’agradaria anar-me’n a Southampton, a veure el moll des d’on va salpar el Titanic. I canviant novament de país, també m’agradaria visitar Belfast; les drassanes Harland & Wolf i el dic sec, a on s’hi van construir el Titanic i els seus vaixells germans, l’Olympic i el Brittannic. I anant més cap al sud hi trobem Cöbh (també coneguda en el seu moment per Queenstown), l’últim port que va veure al Titanic “amb vida”.

   

   

   

I canviant novament i radicalment de país (i d’afició) també m’agradaria viatjar en el Trans-Siberià.

   

Com? Que cap d’aquests indrets es troben a l’interior d’aquest globus terraqui supra-universal anomenat Espanya? Doncs això, que el nacionalisme es cura viatjant.

* Totes les fotos han estat extretes d’internet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s