L’ENFONSAMENT DEL TITANIC SEGONS…

Atenció: el que es narrarà a continuació és rigorosament cert com que em dic Joaquim i sóc de Banyoles.

– Divendres, TV3:
Sona la cançó de Love of Lesbian, sintonia del programa mentre apareix la furgoneta aquella dels hippies (típica furgoneta de hippies dels temps del Titanic) que dóna pas a aplaudiments i ja tenim a en Xavier Coral en escena:

Xavier Coral- Hoooola hola hola hola hola hola! Ja som aquí a Divendres una setmana més, aquesta setmana visitem la vil·la costanera de Southampton (ndr. En Jordi Bilbeny encara no ho sap, però Southampton, és una vil·la catalana). Allà hi tenim a l’Espartac Peran, hola Espartac, com ho tenim això?

Espartac Peran- Hooola Xavi, doncs estem en un lloc molt especial i molt concorregut no només per Southampton sinó també per la comarca sencera…

Xavier Coral- Perdona un moment Espartac. Això que tens aquí al teu darrere és un flotador de fusta?

Espartac Peran- Així és. I de fet no estem a la terra ferma, perquè ens trobem a bord del Titanic, el vaixell més gran i luxós del món. I aquí al meu costat (la imatge de la càmera s’allunya) hi tenim a Bruce Ismay, president de la White Star Line, propietària del Titanic i un dels impulsors d’aquest transatlàntic. Senyor Ismay… com tenim els preparatius pel viatge inaugural?

Bruce Ismay- Doncs està quedant tot a punt. Marxarem aquest dimecres i bé… esperem que per a tothom sigui un viatge inoblidable (ndr: un temps més tard, aquest tall apareixerà a l’APM). Estem molt orgullosos d’aquest vaixell, perquè és pràcticament insubmergible.

Espartac Peran- Insubmergible, no? Bé, esperem que floti… perquè una cosa: què en pensa de totes aquestes prediccions que diuen que s’enfonsarà el Titanic?

Bruce Ismay- Ximpleries! Tots aquests que diuen tant haurien de rendir-se a la grandesa d’aquesta obra de la tecnologia.

Xavier Coral- Espartac, espera un moment… des d’aquí en Xavier em pregunta sobre el nombre de bots salva-vides d’aquest vaixell… diu que n’hi ha pocs.

Espartac Peran- Sí a veure… des del programa em pregunten sobre la quantitat de bots salva-vides que porta el Titanic. Diuen que n’hi ha massa pocs.

Bruce Ismay- Bé… sí… això és només per complir la legislació vigent. De fet n’hi han més dels que serien estrictament necessaris però en realitat no ho necessitarem pas això; com ja he dit, el Titanic és pràcticament insubmergible, a més de modern i segur. És impossible que li passi res (ndr. Aquest tall també sortirà a l’APM, concretament a la secció “El defensor de l’espectador”).

Espartac Peran- Paraula de Bruce Ismay. Ja ho heu sentit. Bé Xavi, us torno la connexió. A la propera connexió parlarem dels famosos carquinyolis de Southampton (ndr. perquè si no parlen dels carquinyolis del poble a on se’n van el programa perd tot el sentit). Diuen que són els millors de tota la comarca. Fins després.

Xavier Coral- Un aplaudiment per a l’Espartac Peran! (el públic aplaudeix) Bé, i com sempre és un honor tenir amb nosaltres al nostre economista de capçalera, Xavier Sala i Martin! Xavier bona tarda.

Xavier Sala i Martin (amb el seu habitual posat de “no em vinguis amb hòsties”) – Bona tarda.

Xavier Coral- Què t’ha semblat l’explicació donada per el senyor Bruce Ismay?

Xavier Sala i Martin- Doncs molt malament. Francament, molt malament. Ja es podria afaitar el bigoti el senyor Ismay… (tothom riu) no, a veure… l’he vist molt sobrat aquest senyor i com no vigili això s’enfonsarà i arruïnarà el negoci.

Xavier Coral- Però a veure… creus que no és prou segur el Titanic? Es pot enfonsar?

Xavier Sala i Martin- Crec que està sobre-valorat.

Xavier Coral- Home! Però déu ni do com n’és de luxós…

Xavier Sala i Martin- Això sí, però que no hi hagi prou bots salva-vides per a tothom, ho veig molt perillós. Jo no hi pujaria. Prefereixo l’avió.

Xavier Coral- Vols dir que no és tant segur com diuen?

Xavier Sala i Martin- És segur però no prou. A veure posem un exemple: si el Titanic impacta de cara amb alguna cosa, no passaria res perquè està preparat per resistir-ho ja que té la capacitat de mantenir aïllats els quatre primers compartiments de la resta del vaixell, però… què passaria si el Titanic es trobés navegant a una certa velocitat i per exemple… per dir alguna cosa… es trobés intentant esquivar un iceberg que li ha aparegut de cop davant dels seus nassos?

Xavier Coral- Però això no és una mica re-buscat?

Xavier Sala i Martin- Re-buscat i tot el que tu vulguis però què passaria?

Xavier Coral- Què passaria? Diga-m’ho tu.

Xavier Sala i Martin- Doncs que si anés a una certa velocitat, no només no podria esquivar-lo, sinó que seria pitjor pel Titanic. Imagina’t (intentant recrear la situació amb un bolígraf i un got d’aigua que hi han damunt de la taula) aquí tenim el Titanic a certa velocitat i aquí tenim l’iceberg. El Titanic intenta girar per esquivar-lo…. gira gira gira gira… segueix girant zzzzzzzzzzzt! I se la fot pel costat. En principi sembla que ha aconseguit esquivar-lo i que no passa res, però després anem a revisar els danys per sota de la línia de flotació, i ens trobem amb un forat que arriba fins al cinquè compartiment.

Xavier Coral- I si això passa què s’ha de fer?

Xavier Sala i Martin- Si això passa fota’t ràpid a un bot salva-vides, fota’t a remar i no miris enrere perquè el Titanic s’enfonsarà segur. Això sí: després hauràs de donar explicacions i com això del Titanic no els hi surti bé ja veuràs com els mercats perden la confiança en la White Star Line. Les accions baixaran, les reserves baixaran, vindran retallades, la gent se n’anirà a viatjar en low-cost, la White Star Line estarà a un pas de fer fallida, vindran els “xinus” i vinga a comprar deute!

Xavier Coral- Però això és possible que passi?

Xavier Sala i Martin- Mai se sap però, aquesta és la teoria que l’economista nord americà Morgan Andrew Robertson va preveure fa catorze anys sobre el forat financer que acaben de deixar els actius tòxics de Bankia, en el seu llibre “Futtility” (“Fatalitat”).

Xavier Coral- Xavier, moltes gracies per estar amb nosaltres una setmana més, un aplaudiment per a en Xavier Sala i Martin! (el públic aplaudeix) … i ara tornem a connectar amb Southampton a on l’Espertac Peran ens parlarà dels millors carquinyolis de la comarca…

… i continua el programa parlant de carquinyolis, receptes dietètiques (o no-dietètiques), alguna aparició dels Diables (que segurament són dels més antics de tot Catalunya i que CASUALMENT aquella setmana compleixen no sé quin aniversari -sense una efemèride d’aquesta envergadura el programa tampoc té sentit-) i alguna actuació d’algun grup de treatre, de dansa, o de música (generalment de poc o nul interès des del punt de vista estrictament rocker).

– Canal 33:
Enmig d’algun reportatge d’investigació sobre l’enfonsament del Titanic amb cròniques que en algun moment del passat segle XX van deixar escrites alguns testimonis reals de la tragèdia narrades enmig d’un to a mig camí entre la magnificència i la solemnitat del drama per no sé quina veu en off (pausa per agafar aire), que casualment és la mateixa veu que feia de Déu-alter-ego-d’en-Cor-Petit a la sèrie “Bola de drac” en català (i tot plegat envoltat d’un majestuós fil musical ambiental amb orquestra que imprimia una aura a mig camí entre la tragèdia i soledat d’un líder derrotat per les circumstàncies):

-… i aleshores… vaig córrer cap al pont, i quan vaig arribar… vaig veure en el rostre del capità i en la seva mirada… la tragèdia a la que ens enfrontàvem… quan amb el neguit i el tremolor inesgotable del seu pols em va dir… “Charles, com dirien a ‘Polònia’… al tantu, que el barcu me la porta de cantu”; fou aleshores… quan em vaig adonar… que el freg amb l’iceberg havia estat més greu del que semblava… realment no m’ho volia creure, però hi vaig insistir “capità, a quina distància estem de la terra ferma?” i amb una serenitat només pròpia dels més valents em respongué… “a quatre quilòmetres” i jo li vaig tornar a preguntar “però a quatre quilòmetres d’on? D’Amèrica? O d’Europa?”… i el capità em respongué amb angoixa a la seva mirada… “ni d’Amèrica, ni d’Europa; de baix!”

(… i així durant aproximadament dues hores més de reportatge èpic fins que, resumidament, al final -per si no ho sabies- el vaixell s’enfonsa).

– 3/24:
Avanç informatiu amb imatges èpiques dels darrers moments del Titanic en superfície captades des d’un helicòpter mentre va sonant la sintonia del Telenotícies. A continuació surt Ramon Pellisser en escena:

Ramon Pellisser- Bona nit, eren les dues i vint minuts de la matinada. El que semblava insubmergible, s’ha enfonsat; el Titanic, que realitzava el seu viatge inaugural entre Southampton i Nova York ha xocat contra un iceberg tot deixant un balanç de més de 1500 víctimes mortals i nombrosos ferits. L’oposició s’ha afanyat demanar una compareixença urgent al President de la Generalitat Artur Mas, qui ja s’ha desplaçat al lloc de l’accident. D’altra banda, PP, Ciutadans i el sindicat (???) Manos Limpias ja s’han afanyat a culpar de l’accident a les retallades, el 3%, a les subvencions a Òmnium Cultural, i a la deriva independentista de Convergència i Unió. D’altra banda, els Mossos d’Esquadra ja han detingut al timoner Robert Hitchens per conducció temerària qui ja ha estat posat a disposició judicial amb una imputació de 1522 delictes en grau de temptativa. El president del Govern espanyol Mariano Rajoy insisteix amb la hipòtesi de que l’iceberg hauria estat col·locat per a la banda terrorista ETA mentre que per la seva banda el Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz ha assenyalat directament a la coalició abertzale Bildu/Amaiur i critica que no fessin res per evitar que el Titanic col·lisionés amb l’iceberg.

I ara passem a la secció d’esports: l’entrenador del Futbol Club Barcelona, Tito Vilanova…

Intervenció al Parlament de Catalunya del diputat Joan Laporta:
Joan Laporta- Que no ens embauquin! Que n’hi ha que diuen que són insubmergibles… i no lo son!

Núria de Gispert- Senyor diputat… el President Mas ha dit que sí que són insubmergibles.

Joan Laporta- Ah… si ho ha dit ell doncs votaré a favor. Moltes gracies presidenta.


– “Sálvame Deluxe”, Tele 5*:

Enmig d’un intens i constructiu debat sobre qüestions d’alt interès intel·lectual pel poble, modera el debat l’il·lustríssim Jorge Javier Vázquez:

Carmele Marchante- … doncs jo vaig veure com la Belen li xiuxiuejava alguna cosa a en Carl i a la mare de la Rose…

Belén Esteban- No és veritat! Va ser en Kiko! En Kiko Matamoros!

Kiko Matamoros- Calla puta! Que tothom ho sap que vas tenir una història amb en Jack Dawson!

Belén Esteban- Això no és just! Aneu a la merda! (s’aixeca, se’n va del plató i una càmera la segueix)

Jorge Javier Bázquez- A veure… Kiko… ja està bé, no? (se’n va a buscar a la Belén Esteban) Beleeeeeeenn… vaaaaaa… vine aquí.

Belén Esteban- Que no! Que aneu tots a la merda!

Jorge Javier Bázquez- Però a veure Belén… si diu que et van veure amb en Jack Dawson és que alguna cosa va passar, no?

Belén Esteban- Jo per en Jack Dawson… MA TO!

(… i continua el programa amb que si una la va veure amb aquest, que si l’altre es va xivar de que en Leonardo DiCaprio li fotia la “nòvia”, i que si l’altre portava el diamant aquell de la Maria Antonieta a la butxaca de l’abric. Punt).

(*) Reconec que no m’he documentat gaire sobre aquest programa; primer m’he passat uns quants mesos estancat amb la idea d’intentar mentalitzar-me sobre la imperiosa necessitat de mirar vídeos pel Youtube a fi de poder-me documentar mínimament, però com que fins a dia d’avui encara no m’hi he vist en cor (bé, en realitat un dia vaig veure un minut i mig de vídeo…), he tirat pel dret; tinc poques neurones al cap i prefereixo aprofitar-les.


– “El Gato al Agua”, Intereconomia (RIP):

Enmig d’una tertúlia professor de física D. José Iñigo Qüescavientre, col·laborador habitual de la caverna mediàtica espanyola, autor de la teoria de la conspiració en la famosa entrebancada i posterior ensenyada de calces de Sara Carbonero, així com del llibre “El timonero del Titanic era catalán y se apellidaba Laporta – 3a edició” (la segona edició duia per títol “El timonero del Titanic era catalán y se apellidaba Cárod Ruvira”, i la primera “El timonero del Titanic era catalán y se apellidaba Pujol”) es disposa a fer unes importants i polèmiques declaracions:

Qüescavientre- … bé, jo vull dir que aquesta senyora… com es diu?

Presentador- Rose Dewit Buckater, Consellera de Sanitat, socialista catalana (ndr. sí, per si encara no ho sabies, la Rose de Titanic és militant del PSC i ha ocupat una conselleria a la Generalitat de Catalunya…).

Qüescavientre- … aquesta senyora és una guarra (o sigui una marrana), una porca, i està fabricant degenerats. Ensenyar-li a un nen, a un adolescent que va al cine a veure Titanic que pot fer el que vulgui quan vulgui i com vulgui és esclavitzar-lo de per vida. Se’ns prohibeix fumar, però a Catalunya (perquè per si encara no ho sabies hi ha coses que només passen a Catalunya), aquesta “guarra” (o sigui, un altre cop aquesta marrana) els anima a fer nus artístics, a ser dibuixats en pilotes i a practicar sexe a dins dels cotxes dels altres com si fossin pel·lícules pornogràfiques, mentre estan veient Titanic! Però això què és? Aquesta “tipa” és una “zorra” (o sigui, una guineu), repugnant… però com es pot animar a un adolescent… a un nen… a fer aquesta classe de pràctiques al col·legi… mentre està veient Titanic!


– Un divendres qualsevol a la nit, Canal +:


A la bodega del Titanic, a l’interior d’un Renault 19 de 25cv propietat de William Carter i de John B Thayer amb els vidres entelats. De sobte es veu una mà que deixa marca al vidre; la Rose Dewit Buckater i en Jack Dawson són a dins:

8===> o <– així durant mitja hora.

O <===8 <– així durant ¾ d’hora més.

… i s’acaba la pel·lícula.


– Conrad Son:


A la bodega del Titànic, a l’interior d’un Renault 19 de 25cv amb els vidres entelats. De sobte es veu una mà que deixa marca al vidre; la Maria Lapiedra i en Joel Joan són a dins:

8===> o <– així durant mitja hora.

O <===8 <– així durant ¾ d’hora més.

Mentrestant…

Maria Lapiedra- Mmmmmmmmmmm! És més peluda que el bigoti d’en Carod Rovira!

Joel Joan- Vine aquí que et faré un “adelantu”…

Maria Lapiedra- Oooooh! Sssssí! I en català!

… i s’acaba la pel·lícula.


– Bigas Luna:
A la bodega del Titanic, a l’interior d’un Renault 19 de 25cv amb els vidres entelats. De sobte es veu una mà que deixa marca al vidre.

… i s’acaba la pel·lícula.


– Mark Serra, SCxI: “Reagrupament caca!”


– History Chanel:

Durant l’emissió del cèlebre reportatge “A la tauleta de fusta hi cabien tots dos o qui va matar a en DiCaprio?-”

Veu en off del reportatge: … i mentrestant l’expedició seguia buscant el segon taulell de fusta perdut en la immensitat de l’oceà Atlàntic que havien llençat la nit anterior, el professor d’astro-física nuclear de la Universitat Politècnica de Quèmbritx, Pensilvània, comarca del Pensilvanià, Joseph Gronholm Green continuava el seu experiment en el seu estudi-laboratori (incís: el tiu porta una barba espessa, ulleres de pasta, una samarreta negra dels Rolling Stones de l’any 1983, talla XXL) i els pantalons cagats:

En segon pla se sent a en Gronholm parlant en anglès (o en algun altre idioma igual d’exòtic i inintel·ligible en el conjunt dels Països Catalans) mentre que en primer pla s’escolta una segona veu en off doblant de manera gairebé simultània els comentaris del científic en la nostra llengua* (sempre procurant fer l’habitual intent fallit i gents dissimulat de recrear l’estat d’ànim de la persona que parla en cada moment):

– … a veure… –mentre està fent alguna prova pràcticament incomprensible per a l’ull del televident corrent- moooolt bé… perfecte… –mirant a la càmera mentre interactua amb l’entrevistador- acabem de fer una simulació de la trajectòria de la curvatura que hauria fet a la pel·lícula el taulell de fusta quan en Jack Dawson hauria intentat enfilar-s’hi… si mires aquest punt d’aquí… ho veus…? mira mira… sí, aquí… doncs aquí hi va haver una batzegada… segurament s’hauria inclinat uns 10 o 11º per l’altra banda… d’acord amb això… està claríssim que la simulació que va fer en James Cameron en aquesta escena és del tot errònia…

Veu en off del reportatge: mentrestant, el seu company, en Jonathan truca inesperadament per telèfon i la investigació sofreix un gir inesperat.

Pausa per a la publicitat: per donar pas a la publicitat apareix una portada amb la musiqueta del reportatge, mentre una veu en off pronuncia lentament com si d’una pel·lícula d’intriga es tractés, el títol del reportatge: “A la tauleta de fusta hi cabien tots dos o qui va matar a en DiCaprio?” (en realitat és el mateix tall que posen al principi del reportatge, cada vegada que passen del mateix reportatge a una pausa per a la publicitat, quan és la fi o principi d’un episodi -en cas que el reportatge tingui diversos episodis-, i quan s’acaba el reportatge). Apareixen quatre annuncis sobre reportatges que s’emetran properament per aquest canal (temes tant apassionants com… “la vida i miracles de la tieta de Tut an Kamon”, “com convertir una aspiradora en un Ferrari” o “el dia en que Winston Churchill va perdre una espardenya”).A continuació es torna a reproduir el tall anterior, amb la mateixa imatge, la mateixa musiqueta, i la mateixa veu en off prel·liculera d’intriga tot dient “A la tauleta de fusta hi cabien tots dos o qui va matar a en DiCaprio?”.

Seguim:
Després d’un breu resum del capítol anterior (efectivament era un capítol i no una pausa; gangues de la indústria audio-visual), l’ajudant de Gronholm, Mark Anthony Allsex May Kowen es presenta amb una testimoni clau en la investigació, Mari Pili DiCaprio, de Floreros del Campo.

… i porto 8 pàgines d’escrit i encara em queden “Cuarto Milenio”, “La Competència” i en ZP, o sigui que allò que pugui dir la Mari Pili DiCaprio i demés foteses pròpies de Floreros del Campo, te les inventes tu, apa!

(*) Per quan crearem un grup de Facebook o una recollida de firmes reclamant “History Chanel” en català?

– “Especial Titanic”, Cuarto Milenio:
Iker Jiménez- … i ara en aquest “especial Titanic” de “Cuarto… “Cuarto… “Cuarto Milenio”, tot cercant vincles entre el vaixell centenari i el Costa Concordia… continuem amb un altre misteri sense resoldre… realitat, o ensomniació de la ment? Sabem que un mes abans que el Costa Concordia embarranqués a l’illa de Giglio, havia tingut lloc, durant una escala a Barcelona, una sessió fotogràfica de moda que bé recordava a Leonardo DiCaprio i Kate Winslet a “Titanic”; també sabem que en el moment en que el Costa Concordia va embarrancar… casualitats misterioses… preludi del desastre… pel fil musical sonava “My heart will go on” de la Celine Dion, la famosa cançó de la pel·lícula… però això no és tot! Ens remuntem al dia abans; el sol era insolent, la vella Montserrat… despertava als passatgers dels camerots… a cops d’escombra… les primeres persianes… s’obrien feixugues badallant… també el cafeter del Costa Concordia, mentre li ficava el sucre al tallat… assegurava que en el partit del dia abans… atenció… no era penal. Però la història no s’acaba aquí… i per explicar-ho, com sempre és un plaer tenir aquesta nit entre nosaltres al Doctor Cabrera. Doctor Cabrera, molt bona nit… expliqui’ns, què va passar el dia abans al Costa Concordia?

Doctor Cabrera- Efectivament Iker, com molt bé expliques, el dia abans el sol era insolent, i la vella Montserrat…

Iker Jiménez- Perdó… diu vostè que es deia Montserrat?

Doctor Cabrera- Es deia Montserrat, i efectivament com molt bé has explicat despertava els passatgers a cops d’escombra, mentre per altra banda, s’obrien les primeres persianes badallant.

Iker Jiménez- Així doncs en el Costa Concordia hi havien persianes?

Doctor Cabrera- Efectivament Iker, en el Costa Concordia hi havien persianes, i efectivament també hi havia el cafeter afirmant que no era penal… de fet aquí tenim l’informe forense que certifica que efectivament el cafeter li estava ficant el sucre al tallat.

Iker Jiménez- Així doncs tenim… a la vella Montserrat… despertant als passatgers del Costa Concordia… a cops d’escombra… també tenim que hi havien persianes… i que el cafeter estava llençant… el sucre… al tallat… mentre deia que no era penal… i la pregunta que ara es deuen fer tots els nostres espectadors… és veritat… que no era penal?

Doctor Cabrera- Efectivament, no era penal.

Iker Jiménez- I què va passar aleshores, doctor Cabrera?

Doctor Cabrera- Doncs que en aquell moment va donar la casualitat que a través del fil musical va sonar una cançó de Els Pets. Hem de recordar que això passava mentre la vella Montserrat despertava als passatgers del Costa Concordia a cops d’escombra i el cafeter deia que efectivament, no era penal.

Iker Jiménez- Realitat… o ensomnició de la ment? Això s’està posant intrigant… i quina cançó era? Perquè recordem que Els Pets té moltes cançons… “Tarragona m’esborrona”, “S’ha acabat”, “Profilàctic”, “Està plovent”…

Doctor Cabrera- Efectivament Iker, com molt bé comentes, Els Pets tenen moltes cançons, com aquestes que tu dius i d’altres, però la cançó que ara ens ocupa… la cançó que en aquell moment sonava pel fil musical del Costa Concordia era “Bon dia”.

Iker Jiménez- Un moment, perdoni… diu que el dia abans que el Costa Concordia embarranqués, enmig d’un sol ben insolent, pel fil musical va sonar “Bon dia” dels Pets?

Doctor Cabrera- Així és, Iker, mentre a fora el clima era d’un sol ben insolent, en el Costa Concordia estava sonant “Bon dia” dels Pets.

Iker Jiménez- Un moment… (mirant a la càmera) voldria advertir-los, que després d’aquestes revelacions ja res tornarà a ser igual. Continuï si us plau…

Doctor Cabrera- Bé doncs si ens remuntem al 13 d’abril de fa 100 anys a l’oceà Atlàntic per on el Titanic es trobava navegant, hi trobem una esgarrifosa coincidència. Perquè el 13 d’abril, el dia abans que el Titanic xoqués amb l’iceberg, també feia bon dia. De fet tenim les declaracions originals de la supervivent Molly Brown extretes del seu testimoni davant del Senat dels Estats Units… des d’aquí una salutació al meu cunyat, que va trobar aquestes declaracions en un reportatge especial del diari ja desaparegut News of the World…

Iker Jiménez- News of the World, un diari, cal recordar-ho, d’alt rigor informatiu…

Doctor Cabrera- Efectivament Iker, el News of the World era un diari d’alt rigor informatiu… doncs segons aquesta font, Molly Brown hauria declarat que tal dia com el 13 d’abril del 1912, des de la coberta del Titanic, feia bon dia.

Iker Jiménez- I té alguna relació Molly Brown amb el Costa Concordia, doctor Cabrera?

Doctor Cabrera- Doncs resulta que Molly Brown aquell 13 d’abril al matí, també es dedicava a despertar a la resta de passatgers del Titanic a cops d’escombra. Però això no és tot, perquè resulta que si bé oficialment se la coneixia com a Margaret Brown, però hi havia qui en el Titanic la coneixia d’una altra manera: agafem les inicials de Margaret Brown, MB, els hi donem la volta, BM, i canviem la B per una V. I a que no saps què ens dóna com a resultat?

Iker Jiménez- Quina intriga! Què ens dóna?

Doctor Cabrera- Doncs ni més ni menys que “Vella Montserrat”.

Iker Jiménez- Significa això… que a bord del Titanic… tenien a Molly Brown… com a una vella?

Doctor Cabrera- Efectivament Iker, els passatgers del Titanic tenien a Molly Brown per una vella.

Iker Jiménez- Molt mooooooolt… molt interessant… i d’on ha tret aquesta última revelació?

Doctor Cabrera- M’ho ha explicat el meu cunyat.

I s’acaba el programa.

La Competència, Rac1:
Està a punt d’acabar-se el programa i Òscar Dalmau, perdó… en Jep Cabestany es disposa a dedicar els minuts finals a la seva secció “cinema a la fresca como puedas” (millor ens estalviem de recrear per escrit a aquest personatge “interpretant” la cèlebre cançoneta de les pel·lícules del gran Leslie Nielsen).

Jep Cabestany- Lalaralara… mientras esta parejita feliz estan muy calentitos nosotros estamos en la cofa del barco vigilando el mar… qué noche más tranquil·la Joe… escolta, què és allò que es veu allà a baix? Cuidado Joe! Un iceberg por la proa! Allavonses es veu com entre uns quants van passant la veu fins que el mensatxe arriba a les calderes… iceberg por proaaa… iceberg por proaaa… iceberg por proaaa… no temas Mary Jane… ahora vendrà Charlton Heston y nos va a hechar un cable… com?? Que en Charlton Heston no anava en el Titanic??? La mare que el va parir! Cuidado Joe! Que nos estimbamos! Patapum! Adios… nada… solo un rasguño… segur que d’aquí a res seguim navegant… com?? que això s’enfonsa?? ¡¡este es el Titanic que nos deja Zapatero!! En temps d’en Francu això no passava! Iceberg que es fotia pel mig, iceberg que s’emportaven al quartelillo! Bien Joe… vamos a sacar los botes… oh oh… pues parece que no habrá votes suficientes para todos… sálvate tu Mary Jane! Y no olvides que te quiero! Mary Jane… Mary Jane? La mare que la va parir! Pero no ma deixis aquí! (interrupció d’en Víctor Ollé amb un dialing de Rac1: “Càgum diòs, què s’han creído? Que somos unos txitxarel·los? Càgum la puta mare que’m va parir que vinc de comarques joveee!”). Corre Joe corre! Que nos hundimos! Oh oh… parece que este bote no es suficientmente grande para los dos Mary Jane… (nova interrupció d’en Víctor Ollé amb el mateix dialing: “El que baje el bote lo capo!”). Atenció que aquí ve en Bruce Ismay… el hombre que ha sentenciado el barco… aveiam… aprofito que no miren i em colo a un bot per la cara. Oh oh! Pue parece que William Murdoch me ha visto… no se equivoque oficial… no soy un hombre salvándome por la cara cuando aún quedan mujeres y niños a bordo… soi una pobre mujer viejecita… ah no, que fa la vista gorda… ufff…

Òscar Andreu- Quina barra que té l’Ismay aquest, no?

Jep Cabestany- Barra no! Tot lo contrari! En dos paraules: CAM PEON!. Aquest tiu és un campeón! Fica 2000 persones en un barcu que s’està enfonsant i ala, aquí us quedeu! Que bo que era! Segur que hi va deixar a la seva dona enfonsant-se en el Titanic i després se’n va anar a la whiskeria del Carpathia quan els van rescatar.

… i s’acaba el “cinema a la fresca”.

– José Luís Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol a data de 14 d’abril de 2011:
“Espanya és un gran transatlàntic”.

PD: Aquesta última és certa; el tiu realment ho va dir…

Anuncis

3 pensaments sobre “L’ENFONSAMENT DEL TITANIC SEGONS…

  1. com t´ho has currat, molt acertats tots els comentaris recollits, crec que tots els entrevistats han respost molt asertivament a les preguntes, ara, el que no estic segura d´una cosa, el titànic realment es va enfonsar o va ser una trola?

  2. El Titanic realment es va enfonsar. Una altra cosa és que a partir de l’enfonsament es va tornar tant mediàtic que s’ha arribat a punts bastant surrealistes en alguns aspectes.

    D’altra banda, l’enfonsament del Titanic va servir per fer un salt qualitatiu sense precedents en matèria de seguretat marítima (quan es va produïr l’enfonsament no hi havia cap llei que obligués als vaixells a dur bots salvavides per a tothom que anés a bord, que l’aparell de radio-telègraf estigués operatiu durant les 24 hores del dia amb un canal d’emergència o que moderessin la velocitat al pas de les zones freqüentades per icebergs, per dir-ne alguns). De fet els avenços en seguretat marítima des d’aleshores han estat prou importants com perquè a dia d’avui, 100 anys després de l’enfonsament del Titanic, cap més vaixell hagi tornat a estrellar-se de cap manera possible amb cap iceberg 😉

    • PD: Un altre tema i molt diferent és que sobre el Titanic s’han arribat a dir moltes bestieses (des de que es va enfonsar per una maledicció perquè a la bodega hi duien no sé quina mòmia malèfica, o que l’enfonsament va ser provocat per una facció radical dels Jesuïtes, que tenia per objectiu carregar-se a 3 persones que viatjaven a Primera Classe). En aquesta línia hi ha una teoría segons la qual el Titanic i l’Olympic (vaixell bessó del Titanic, estrenat al 1910) s’haurien intercanviat els papers, a partir dels quals, el que realment s’hauria enfonsat és l’Olympic i no el Titanic. Però sincerament… jo això no m’ho crec.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s