APRECIATS / BENVOLGUTS / DISTINGITS / EXCEL·LENTÍSSIMS REIS MAGS DE L’ORIENT…

Aquest any he estat molt bon minyó; com sempre m’he portat mooooolt bé (ja sabeu… com en tot en aquesta vida… no he trencat cap plat, he fet sempre els deures, etc…). És per això que demano solemnement a ses excel·lències omnipotents, que em portin moltes coses (però moltes eh!). De fet, i només en el fons, ja sabeu que no he estat tant bon nen com ho pinto aquí. Però si és que total… amb la de milions i més milions de cartes per correu certificat, tot de nens i nenes que us diuen que s’han portat millor que mai i que Déu i sa mare en el miracle aquell del vi, i que sabeu que tampoc cap d’ells ha dit la veritat… què voleu? I és que portava anys covençut d’allò que es deia de que “els diners no dónen la felicitat” i allò que de sobte un dia, en segona persona del singular (donat que aquest comentari ha d’anar SEMPRE dirigit a l’altra part d’un/a mateix/a) acabo pensant… “com que no??? i amb què collons aniràs de compres a gastar-te les garrofes, si no tens ni un duro quan estàs deprimit/da???” (després… moltes d’aquestes coses no les faràs servir en la puta vida, però… com t’ho vas arribar a passar de bé aquella tarda al Corte Inglés, pòtul/a!!).

A veure, tampoc ens enganyem… ja sabem com estan les coses. Que es diu de vos que si sou mags i tal… però vaja, que en realitat tampoc sou el Banc d’Espanya, això està clar. És per això que (incís: a partir d’aquest moment, i fins al final de la carta, hi entra en acció de manera progressiva, el meu jo egòlatra compulsiu), com que malgrat tot, aquest any he estat tant i tant i tant bon nen, havia pensat que així d’entrada… res… com a favor personal… podrieu enviar carbó a tota una llista de gent que ara us anava a dir i prou (i així de passada jo em quedaria amb tot el que en principi els hi anaveu a enviar). Però… és que d’altra banda… penso que en realitat, he estat tant i tant i tant bon nen, que em mereixo mooolt més (a partir d’aquí, el meu jo egòlatra ja ha assolit tota la seva plenitut).

I és per això que… escolta tu… entre col·legues, estava pensant… per què no montem una societat anònima d’aquestes i enlloc de regalar el carbó, ens el posem a vendre en accions? Sí sí… penseu que es tracta d’una inversió a curt/mitjà plas i de la qual s’en poden treure moooolts beneficis. I és que ja veig l’slògan en tot el seu esplendor: “Sigues cabró, aquestes festes regala carbó” (que penses… ja… no és que sigui molt graciós el maleït slògan, però bé que aquell de quan la RENFE es va privatitzar i va passar a dir-se RENFE Operadora –“Vamos al futuro ¿subes?”– tampoc ho era, i no per això el van treure).

I és aquí a on volia fer-vos arribar una llista de “preamiades” i “premiats”. Però és clar… resulta que en qualsevol cas i veient que d’aquesta nova unitat de negoci s’en pot treure pela llarga, millor matem a dos pardals d’un tret, i enlloc de “màrtirs”, els convertim en clients potencials (un altre possible slògan, més políticament correcte, seria “Sigues feliç, aquestes festes regala carbó” –que és allò que fins i tot el Jordi LP sap fer bromes més intel·ligents, de fet…):

Per començar… (com no podia ser d’altra manera, vinguent de mi) em dirigiria un percentatge d’accions de carbó (incís: no en tinc ni puta idea de números, o sigui que us suggereixo que contracteu a un rei economista), a totes i a tots els nostres polítics i governants (a totes i a tots!!), perquè amb la conya de l’Estatut, resulta que a Catalunya, i d’ençà que es va aprovar el text per gairebé unanimitat al Parlament, el 30 de Setembre del passat 2005, només hem estat un país, ni més ni menys que literalment 2 maleïts dies (concretament, els 2 dies posteriors a l’aprovament de l’Estatut, i que per no ser, no és ni del 2006, però vaja…). Tot això, per convertir el referèndum en unes primàries de les nacionals del passat 1 de Novembre, i tot plegat, perquè tres companyies de pallassos amb sentit de l’humor d’aquest que, per si algú encara no ho sabia, és intel·ligent, es van fer amb el Govern i no s’els va acudir altra cosa que reeditar el tripartit (que per cert… ara li diuen “Entesa”, -en qualsevol cas, segueixo sense arribar a entendre la broma-).

També enviaria una mica de carbó… bé… en realitat, a aquesta gent els n’hi faria empassar una montanya sencera a Sant Hilari, i el que sobrés els hi tornaria a fer empassar, però pel darrere i com a supositori. M’estic referint als “il·luminats de la barretina” aquells, que han usurpat el meu nom per posar-lo de nom del seu partit, i que han vingut a salvar Catalunya de l’estat d’excepció que ha suposat el govern terrorista-aberzale-radical i separatista del Tripartit i el PP (que per a qui encara no ho sàpiga… tanta historia i tanta conyeta, i resulta que també eren separatistes), i dels anteriors 23 anys de barbàrie lingüística, nacionalista, reaccionaria i dictatorial de Convergència i Unió. Com deia el gran Iu Forn en un article seu titulat “El català de Montilla”, el pitjor error d’un anti-sistema, és entrar al sistema.

I bé… al quedar-se la cosa entre polítics, no estaria de menys fer-hi una comissió de seguiment a fi de que els nostres empleats no rebin sospitosos favors a canvi de participar gratuïtament de la indústria del carbó, que aquests també són molt d’esquerres, però… i encara que ja posats… també li podriem ferm una OPA hostil al Pare Noel, i al Tió, monopolitzem la indústria, i ens l’emportem a fora del "territorio nacional"; no fós cas que la molt honorable Esperanza Aguirre també hi volgués parar la boca a la mamella (evidentment, molt honorable per a qui confón la "molt honorabilitat", o un ou, o una granota, en l’estupidesa).

Llavors hi tenim la plana internacional (tant de dins, com de fora de l’estat), però a aquesta gent, enlloc de carbó, els hi enviaria una altra cosa, o sigui que millor deixem-ho aquí.

Canviant radicalment de tema, també els hi voldria enviar la seva ració d’hostia nadalenca (que no té res a veure amb els galets de l’Escudella) a TOTES I TOTS (absolutament TOTES I TOTS) els directors i guionistes de pel·lícules i histories d’amor romàntiques. Sí… em podria centrar en la típica història d’acció de típic super heroi, alt, fort, guapo i nord-americà, que tot solet (i sovint, desarmat) s’enfronta a tota una base de terroristes musulmans, soviètics, xinesos, i/o traidors a la pàtria. Aquesta base normalment acostuma a situar-se en alguna antiga fàbrica, o terminal abandonada d’un aeroport internacional, a on s’ha de tenir TOT controlat, però que ningú s’en recordava (que vol dir que s’et poden tornar bojos i acusar-te de terrorista aèri, si no poses la llet del biberó, en format butxaca, i en una bossa de plàstic, però si uns terroristes et monten una base "clandestina" a la terminal abandonada que hi ha al costat, no passa res). I bé… que amb tot això, el nostre heroi es troba a una mossa; la típica mossa que no se sap ben bé d’on ha sortit, però amb qui al final gairebé sempre acaba prometent-se amor etern per a tota la vida. Si en tot això, es vol ambientar la pel·lícula en el Nadal, cap problema: hi fotem un gran arbre de Nadal per allà que no hi pinta res però és igual, i enmig del típic tiroteig proper al desenllaç en que el bo i el dolent s’estan fotent la traca final, generalment amb un gran desavantatge respecte al dolent (que jo em pregunto si és que és alguna qüestió contractual de l’estatut dels treballadors del sector "polis i cacos"); al final… d’alguna manera o altra, l’arbre li salvarà la vida, regnarà el bé, recollirà a la mossa que estarà per allà mig morta, i seran molt feliços i tot això.

Però la cosa no anava per aquí (és que amb tant d’esperit nadalenc al final et perds). La cosa anava de pel·lícules més netament romàntiques, com per exemple… “Titànic”. Malgrat tot, el que jo tenia al cap era com si diguéssim… més elitista i contemporàni. I és que a veure. A vegades pot passar això d’un amor a primera vista. El problema és que masses vegades, aquests són amors que acostumen a durar no pas més de dos dies. I com es menja això? Molt senzill… si ara aquí ens posem a fer números, ens trobem amb que dos dies ocupen un espai de 48 hores, i una pel·lícula en pot tenir una mitjana de dues. Per tant, i com a conclusió ens trobem amb que quan finalitza una història romàntica d’aquestes que acaben bé, i donat que amb les seves dues hores, entren de sobres, dins de l’espai estipulat, el que no t’explica la pel·lícula és el que passa a partir de la tercera hora. Amb tot això, també voldria dedicar-ne una bona dosi de tot plegat, a aquella gent amb qui d’alguna manera o altre, aprens idiomes; “era ep sek ah sare iu qed aed iat up inc nit neon” (que per a qui encara no ho sàpiga, vol dir "no en tinc ni puta idea de qui era shakespeare", però en valencià).

Tampoc em podia oblidar d’aquella tan estimadíssima amiga meva no-catalana que "volia amics". A aquesta (i segurament, a moltes de les seves amigues, i a d’altres per a l’estil), en altres èpoques, el carbó, els hi hagués regalat (sempre a fi de que quedés pal·lès el galant present cap a una formosa donzella). Però… com que ara és ara, i no abans, si volen carbó… a pagar com tothom, pòtules!!!

Uns altres possibles clients potencials, són els de “El cor de la ciutat”, aquests per a molts motius, però… voldria remarcar un tema, sobretot des del punt de vista d’ésser un mirall de la realitat de la Barcelona d’avui. Concretament això va a pels “heavys” aquells de Els Imparables: a veure senyors (i senyora)… d’acord que us agradi en Miguel Rios, els Sírex, i els Mustang… d’acord. D’acord que us agradin les motos i tota aquesta parafernàlia, i no per això sou rockers… d’acord!!! PERÒ ANAR DE ROCKER TIRANT A HEAVY PER LA VIDA, PRESENTAR-SE UN DIA AMB UN SAMARRETA DELS PETS, I EL DIA SEGÜENT AMB UNA D’IRON MAIDEN, NO, SI US PLAU!!!!!

Canviant de tema, també hi tenim a la puta RENFE. A la puta RENFE, els hi enviaria el carbó, però… aquests per via confessionari (ja sabeu… "preguem disculpin les molèsties…". Però també enviaria… bé… en realitat a aquesta gent, a moltes i a molts de vosaltres… el que us fotria passar gana. Quantes i quants de vosaltres agafeu el tren cada dia per anar a fer el que sigui? (divisió d’opinions) Quantes i quants de vosaltres, CADA DIA heu patit les incoherències de la RENFE? (divisió d’opinions) Quantes i quants de vosaltres n’esteu literalment fins als collons de la RENFE? (divisió d’opinions) PERQUÈ COLLONS A DIA D’AVUI NO HI HAGUT ENCARA CAP VEU AMB PROU FORÇA PER DECLARAR-LI A LA RENFE UNA VAGA INDEFINIDA??? (divisió… d’opinions…)

I bé… en resum, que això era una carta als reis, i ja començava assemblar-se a un confessionari. És que el té tenir tants i tants i tants amics en qui pensar. I és que això de tenir tants amics, en serio, és estressant. A veure si de cara a aquest any que comença hom pot “no tenir-ne tants”, que generalment és el que tant s’acostuma a destijar a partir del moment en que surt aquell per la tele a dir allò de “me yena de onda zatiszfachión…” etc etc etc.

Així doncs, bon any nou a totes i a tots, i… (bé… sí… val… ja callo)

PD: i els Reis… els Reis, que us portin molt de carbó (Oh collons!! Què he de dir si no?).

Salut!

Anuncis

4 pensaments sobre “APRECIATS / BENVOLGUTS / DISTINGITS / EXCEL·LENTÍSSIMS REIS MAGS DE L’ORIENT…

  1. Apa, ja no podre fer "La Miomia VI, el romance en el barco del amor por el crucero romantico por el Nilo con el faraón Tutancabrón" Una obra mestra a la merda! que "duru" es ser un artista "buhemiu"…
     
    P.D.-que et pasa amb els pobres trens? treute el carnet! pero ja! abans de que et carreguis la RENFE a pedrades!

  2. Scolta nano, a veure cuan actualitzas el Space, que jo sol no puc dominar el mon a base de Spaces, que encara mas dexplicar com collons fotu sons y videos y tal. Bueno, varies coses: 1 -treu ja la canço ocupa siusplau, que tarda molt em posarse el teu space y a sobre a la bilioteca em miren malament cada cop que sona 2-te dedicat un chiste y te fet publicitat del teu blog al meu, a veure cuan fem el mateix per aqui 3-Estic intrigat, que collons es carnavahel? jo tambe em vull disfressar, ens apuntem a una rua o algo? Apa, ja diras algo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s