Esperit de mar

ESPERIT DE MAR
Lletra i música: Sangtraït
 
Vora el mar,
entre els brams dels trons,
hi ha una gent esperant…
una llum,
que es vagi acostant
sota els llamps.

Vora el mar,
de genolls plorant,
dones grans estan resant:
oh! Déu meu,
Tu que tens el poder,
jo t’imploro.

Però aquest mar
sempre traicioner,
agafa l’amor i l’esperit,
juga amb ells.

És la por de tants mariners,
l’amargor d’un adéu
com tants més.

Un instant i el seu món es perd
sota les aigües que estimaven tant.
Adéu germà, dóna records al vell,
que avui jo marxo i potser no torni més.

Vora el mar, al compàs del vent,
ones fan de cavall…
d’homes bons que han anat a lluitar
per menjar.

Llops de mar que no viuran més
l’emoció d’un nen corrent
cap el port, ple d’amor,
amb la mare.

El mar…
Aquell món…
El mar etern…

Quin mal any per aquella gent:
primer en Joan el seu nét,
el més gran.

I ara el mar n’ha robat un més.
Pare i fill junts al cel,
si és que hi ha cel.

Un instant i el seu món es perd
sota les aigües que estimaven tant.
Adéu germà, dóna records al vell,
que avui jo marxo i potser no torni més.

Fill meu!
Fill meu!
Fill meu!

 
Que siguis on siguis, trobis el descans que aquí no vas tenir…
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s