COM FER UN ESTATUT PER UN PAÍS D’IMBÈCILS EN SET DIES (conceptes bàsics)

PREÀMBUL:

Estava jo fent transbord a través del “magnífic” intercanviador “existent” actualment a l’estació de Sagrera. A boca de carrer, em van donar un tríptic informatiu, sobre l’encara més “magnífic” Estatut aquest, que haurem d’aprovar o no, en referèndum.

 

Me l’he estat mirant (això sí… d’entrada amb certa indiferència), i per bé de que un preàmbul és una declaració d’intencions… un paràgraf purament informatiu i totalment mancat de base jurídica, doncs ara és el que farem… una declaració d’intencions a partir del que es pot llegir en aquest tríptic.

 

Comencem per la portada. Bé… de fet, sobre el disseny gràfic, res a dir (només faltaria que en una crida al poble des de les més altes instàncies institucionals del país, encara s’hagués d’anar a sobre amb la tant malaurada imatge de confondre a simplicitat amb la xapussa que tan es dona en certs àmbits del disseny gràfic…).

 

Primeres dues pàgines: aquí hi fan un resum de les grans meravelles de les quals gaudirem les catalanes i els catalans, amb aquest nou Estatut; més autogovern, més reconeixement nacional, més finançament, bla bla bla…

 

A continuació, ens trobem una foto d’una nena i un nen, remant amb una barca d’aquestes del llac del Parc de la Ciutadella. Tot queda en l’harmonia de la convivència que des d’aquest tríptic s’intenta vendre (dono per fer que, a aquests nens encara no sabran res de l’inici tètric d’aquest parc tan harmoniós… ja els ho explicarem quan siguin una mica més grandets). Cap objecció sobre aquesta imatge.

 

Acte seguit, anem a per alguns punts, que han volgut destacar com a grans fites aconseguides en el nou Estatut, en relació amb el de l’any 1979, i que ara mateix us reprodueixo tal qual. A veure si hi trobeu la trampa:

 

Identitat Nacional:

L’Estatut reconeix Catalunya com una nació, defineix quins són els seus símbols, reconeix drets històrics, i com es relaciona amb Espanya i amb la resta del món.

 

El nou Estatut iguala el català i el castellà, alhora que prohibeix qualsevol discriminació per raó de llengua.

 

Nou finançament

L’Estatut estableix un model de finançament que garanteix a la Generalitat els diners necessaris per afrontar l’exercici adequat del seu autogovern: gestionarà un percentatge més elevat dels impostos que paguen els catalans i les catalanes i crearà l’Agència Tributària de Catalunya.

Article 202.1 “La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per afrontar l’exercici adequat del seu autogovern”

 

Nous drets i deures

L’Estatut amplia els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Article 40.8 “Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social, o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, l’antisemitisme, de la xenofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones”.

 

Noves competències

L’Estatut atorga al Govern de a Generalitat noves competències en àmbits com l’educació, la familia, la immigració, l’habitatge, l’agricultura, les transports, la justícia, el medi ambient, el treball…

Article 47 “Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats”.

 

Un cop hem arribat aquí… el dubte que em sorgeix vindria a ser… qui és exactament, que s’ha deixat de fer la citació de l’article pertinent en el qual consta la “identiat nacional” (que per si algú no s’en recorda, era una de les grans fites del text)? El/La dissenyador/a gràfic/a? El Govern de la Generalitat? En Mas? En ZP? … Bé… vaja, ja sabem que en el preàmbul (que ara de sobte, segons el PP, ara resulta té base jurídica -no fotis…-) consta Catalunya, àmpliament reconeguda com a nació d’estar per casa.

 

Però… per a tot això, alguns integrants del quadripartit que va aprobar el famós Estatut del 30 de Setembre, en ZP amb la famosa promesa preelectoral de quan no s’esperava guanyar les eleccions, i en definitiva… el poble de Catalunya, perquè total… si ens passem tant de temps barallant-nos per com volem l’entrecot no m’estranya que l’Estatut que tinguem sigui una merda, exposem:

 

PRIMER DIA – La Filigrana Catalana

1.1- El Parlament de Cataluna, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya d’una manera àmpliament majoritaria com allò que ja sabem, però no ho digueu gaire fort, que com se n’assaventin a Madrid, ja la tenim liada.

 

SEGON DIA – La Generalitat

2.1- La Generalitat, és el sistema institucional en què (en funció del partit o partits governants, ja sigui amb majoria, amb minoria, o en coalició) s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya.

 

2.2- La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern, i els consellers dissidents, aquests últims, per raons de pactes partidistes, ingovernables, i a contra natura.

 

2.3- Els municipis, les vegueries, les comarques, i els altres ens locals que les lleis determinin, dels quals el pobre pringat encarregat de redactar tota aquesta parrafada de merda (el qual ha de procurar que quedi el més institucional i correcte possible) no s’en recorda de quins són, integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia (que hostia… el poble de Catalunya no sap ben bé de què va això, però queda bé).

 

2.4- Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució (o sigui… la Constitució, perquè total…)

 

TERCER DIA – Els símbols de Catalunya

3.1- Catalunya, definida com a Filigrana a l’article 1 (més que res… perquè ara ningú es prengui molt en sèrio això de la nació, eh!), té com a símbols nacionals, la bandera, la festa, l’himne, i Fernando Alonso quan corri al Circuit de Catalunya.

 

3.2- La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc, que uns diuen que antigament era la de la Corona Catalano-Aragonesa, altres, que era la bandera de la Corona Aragonesa i de la qual, Catalunya la té perquè no va ser altra cosa que una puta regió de merda. Doncs aquesta bandera ha de ser present en els edificis públics, tots els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya, i als dormitoris de Jordi Pujol, Carod-Rovira, Artur Mas, Maragall, i ZP (per la conya de l’Espanya plural) cada cop que algú d’ells es disposi a realitzar l’acte sexual amb la seva muller (o no).

 

3.3- La festa de Catalunya, és la Diada de l’Onze de Setembre. Però tampoc t’hi mengis molt el cap amb això; si et dediques al món de l’hosteleria, et tocarà pringar igual, burro/a!!

 

3.4- L’himne de Catalunya és Els Segadors. També s’accepta Bon dia d’Els Pets, des del moment en que s’utilitzà aquesta cançó per promocionar un documental-homenatge al boom d’una estratègia de país equivocada,  sent una cançó que per res la representa (però… és que si no, s’emportaven l’Scatergories).

 

3.5- El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocolari (però compte… només en el marc simbòlic).

 

3.6- La protecció jurídica que correspon als símbols de Catalunya, és la mateixa que correspon als altres símbols de l’Estat. Els comentaris d’Alfonso Guerra, de fer passar l’Estatut pel ribot, també.

 

3.7- Fernando Alonso serà considerat també símbol nacional, cada vegada que corri al Circuit de Catalunya, ja que… uns, són nacionalistes catalans, altres, nacionalistes espanyols, però no ens enganyem; quan venen les competicions de fórmula 1, tothom a animar a l’Alonso, que per qui encara no ho sàpiga, “és d’aquí” (sense quedar molt clar, si és que “aquí” es refereix a la “indisoluble unidad de la Nación Española, patria común e indivisible de todos los españoles”, a la Confederació d’Estats Ibèrics de la II República, la Península Ibèrica com a tal, l’Espanya plural d’en Zapatero, Asturies en sí -perquè com aquell qui diu, està aquí al costat-, o a l’Empordà, donat que el President Maragall, ha explicat al país, que Fernando Alonso, mig asturià, mig no sé què, de petit es venia a entrenar amb el cotxe de carreres a l’Empordà).

 

QUART DIA – Les seleccions esportives nacionals

4.1- Catalunya defineix quines coses mouen el món, i en conseqüència, el país: l’amor, els diners, i l’esport (concepte que es definirà en detall en el següent punt).

 

4.2- Les etiquetes de totes les cerveses que es venguin en tots els bars Deportes abonat a Canal +, Via Digital (o a qualsevol d’aquestes merdes varies), compresos en tots els pobles, recollits en l’àmbit geogràfic de Catalunya, hauran de dur incorporada la senyera, com a símbol nacional de Catalunya, cada vegada que la selecció catalana de futbol realitzi un partit amistós amb alguna selecció exòtica de rigor, alguna vegada de les quals no coneix ni sa mare (dos cops l’any com a molt).

 

4.3- La Generalitat subvencionarà als esportistes que prenguin més de 12 cerveses quan hi hagi partit.

 

4.4- Fernando Alonso, com a símbol nacional, portarà la senyera quan corri al Circuit de Catalunya, ja sigui en entrenaments o en competició oficial. En cas d’estar-se entrenant per l’Empordà, també portarà un pot d’anxoves de l’Escala, com a símbol comarcal.

 

CINQUÈ DIA – L’Aran

5.1- El text aprovat al 30 de Setembre definia l’Aran com a “Realitat Nacional Occitana”, que seria una cosa similar a la nació d’estar per casa, que consta en el present text estatutari. És per això, que amb la retallada, l’Aran és una comarca i s’ha acabat el bròquil.

 

SISÈ DIA – Els recursos de la Generalitat

6.1- Aquí és a on hauriem d’explicar totes les genialitats que van pactar en Mas i en ZP, però com que és molt llarg, ni tu ni jo en tenim ni puta idea de números, i total… ens seguiran acusant igualment d’insolidaris i de que España se rompe (perquè no ens enganyem… en el fons, que Catalunya sigui una nació els importa una merda) i tot això, doncs res. Que el finançament està molt bé i tal.

 

6.2- Amb tot, les balances fiscals, segueixen sense publicar-se (o què et pensaves?).

 

SETÈ DIA – Déu va descansar (cronología d’un Estatut fet en set dies)

7.1- Jordi Pujol es retira. Tots els partits comencen a presentar els seus respectius projectes d’Estatut, prometent “l’oro y el moro” pels quatre cantons de Catalunya. La previsible pujada d’ERC, comportà que fins i tot els més escèptics es tornaren més catalanistes que el Papa.

 

7.2- ERC dona el govern a Maragall. Funden el Tripartit amb el Pacte del Tinell, i té lloc el primer “govern catalanista i d’esquerres” de Catalunya (dels quals, sempre quedarà el dubte, de si algú d’ells, realment s’ho va creure).

 

7.3- Carod-Rovira s’en va d’excursió a Perpinyà.

 

7.4- Maragall li diu a Mas que té un problema que es diu 3% (ah sí… això venia per alguna que va passar al barri del Carmel… no m’en recordava).

 

7.5- S’aprova l’Estatut del 30 de Setembre. La plana major del “constitucionalisme” espanyol tremola: ¡¡ESPAÑA SE ROMPE!!

 

7.6- Mas i ZP pacten l’Estatut que aprovarà el Congrés dels Diputats (Catalunya ignora si durant la trobada, es va parlar de la famosa promesa).

 

7.7- Maragall fot al carrer als Consellers d’ERC (BURROS!!)

 

I en resum… que l’Estatut per de cara als propers 25 anys, serà una cosa així; recollirà els sentiment nacional ampliament majoritari, doncs… d’això… un país que no només fot nerviós als de fora, sinó també als de dins. Visca Catalunya, i visca l’Estatut… (que total… amb tot això encara no sé què votaré…).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s