EL BLOG, I LA MARE QUE EL VA PARIR…

Doncs sí senyores i senyors… a partir d’aquest trist moment, ja podeu afirmar amb rotunditat allò que feia tant de temps que sospitaveu; el món se n’està anant a la merda. I dic que ho podeu afirmar, perquè ja tinc blog. I moltes i molts us preguntareu… què hi posaré jo aquí? Doncs sincerament… no ho sé. A la millor, després d’esciure això me n’oblidaré per sempre més, i quan algú em pregunti sobre l’existència del blog d’en Jordi Freixas, intentaré donar-li a entendre que ho deu haver somniat. De fet, no acabo d’entendre ben bé ni què és això del “blog”.

 

Sí sí… ara tothom té “blog”, i et preguntes… PER QUÈ? Doncs em sembla que no ho saben ni ells. Quan vaig sentir parlar del “blog” per primer cop, em va venir al cap la idea d’una pàgina web pre-fabricada. Una pàgina web pre-fabricada? I ja em perdonareu, perquè sóc tant expert amb la informàtica, com el senyor Bill Gates ballant Sardanes, i sabeu més que de sobres que MAI DE LA VIDA I SOTA CAP TIPUS DE CONCEPTE, intentaria fer-me passar per llest amb una cosa de la qual no en tinc ni puta idea (com deia el gran Groucho… “és clar que ho entenc, fins i tot ho entendria un nen de cinc anys… Que portin un nen de cinc anys!!!”). Total… que hi vaig seguir pensant… de fet no podria dormir només de pensar en què deu ser aquest artilugi del diable, i em vaig adonar, que molt probablament, el món està massa ple de gent, que com jo, és així d’experta en el ram, conseqüència per la qual, algú que era així d’intel·ligent (imaginem que es tractaria del Senyor Blog -sí… de ca’ls Blog… de tota la vida…-), va tenir la brillantíssima idea de solidaritzar-se amb tota aquella gent que malgrat ser en temes de programació un zero a l’esquerra, somniava dia sí, dia també, en tenir una pàgina web pròpia. Si és que ja veig l’slògan per promocionar aquest nou producte: “els ignorants com tu, també tenen dret a tenir uep*” (* sí sí… així, com el Trobador de Rovellons aquest que corre per aquí). ALEGRIA!!! JOIA!!! ALELUIA!!! ARA SÍ!! Ara ja, tothom podrà tenir “uep”!!! I sí sí… fins aquí ja teniem un tema solucionat.

 

Però… encara hi havia un altre dubte que no em deixava dormir. Per què collons vols una “uep”? Sí sí… mira… tens la secció del “blog” per posar noticies, la secció de fotos, etc etc etc… coses que… per un grup de música, doncs… està bé, no? Però… és que malgrat a qui li pugui sorprendre… per algú tant seriós i rigorós com jo, creia de totes totes, que el valor d’aquestes pàgines era bàsicament informatiu. Però… ara ja entrem en una tònica certament sensacionalista de la propia vida. I és així, perquè malgrat algun cas puntual, com per exemple els amics de Kabal (que per a qui encara no ho sàpiga, són "pure fucking death no sé què"http://spaces.msn.com/kabalmetal/  ;-), pocs grups trobaràs que facin servir això per montar-se una pàgina web (bé… en realitat n’hi han més, però segueixen sent minoria). Llavors… de cara a la gent que no té grup ni res… què collons hi posa? No sé… hummmmm… secció de notícies… “el proper dia tal, a l’hora qual, Jordi Freixas estarà prenent una birra amb el Puto Dani; us seguirem informant!!”, o… “nit apoteòsica a Mephisto… Jordi Freixas ha protagonitzat una de les millors actuacions de ‘guitar air’ de la seva historia”. I es clar… com no pot ser d’una altra manera, fotos d’aquests, i d’altres moments, no hi poden faltar… (i així va el país)

 

Però en aquest sentit, la major part de la gent, té una manera d’escriure diguéssim… més pragmàtica. La major part dels “blogs” no s’escriuen en format noticia, sinó en format novel·la (que vindria a ser alguna cosa així com una secció de successos d’una revista multimedia, però amb un toc de dramatisme irònic -perquè ara de sobte tothom ha descobert el pa i el vi, i s’ha tornat irònic-). Sí sí… ara tothom voldrà ser periodista (mira, veus? això està bé… a veure si es cansen d’una vegada de fer-se el dissenyador gràfic de pacotilla i els hi van a torrar els collons als periodistes una estona). I els que no voldran ser periodistes… sempre els hi quedarà el recurs d’encapçalar totes i cadascuna de les seves cròniques de la vida, amb el tant i tant arquetípic “estimat diari”. Però… sobre això últim… JA!! Aneu bé si us penseu que em posaré a apuntar aquí totes les bestieses que escric en el meu diari!! PÒTULS!! QUE SOU UNS PÒTULS!!

 

I en resum… que he estrenat això del “blog”, i encara no sé ni de quin sant ofici del món m’han parit. Però… com que ara tothom té “uep”, i jo… que com molt bé sabeu, sóc un home de profundes conviccions, profunds critèris, i profunds… etc etc etc… que total… he pujat al carro i encara no sé ni el perquè (i dic això, perquè per a qui encara no ho sàpiga, les persones fem massa sovint masses coses, que ni tenen perquè agradar-nos, ni en sabem precísament el perquè). Deu ser, per allò de que sempre m’hi havia resistit, però que al final, l’avaricia ha pogut amb mi; m’ha abduit cap als irreductibles camins del pecat.

 

Que Jiménez Losantos em perdoni algun dia…

bona nit, i totes les puces al teu llit

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s